viernes, 3 de junio de 2011

Pallejà

La dona amb els ulls tancats, asseguda al cafè de la plaça Major, li venien diferents sons, olors, sorolls i veus. Anava desgranant aquestes sensacions, como si d’un quadre es tractés.

Una olor a cafè la va tornar a la realitat, en obrir els ulls és va fixar-se en el Castell i va pensar en quantes històries hi devien haver passat.

Al davant hi havia La Molinada, un edifici on en el passat s' havien fet diverses activitats, estava envoltat d'un parc amb arbres de diferents espècies i colors. Ella admirava aquet lloc i moltes tardes s'asseia a un banc a llegir.

L'Ajuntament era un altre edifici que quan passava se’l mirava, com si fos la primera vegada que el veiés, tot pensant de qui era aquesta torre que tanta sensació li causava.

Quan arribaven nouvinguts al poble, els recomanava que visitessin tots aquets llocs. Com també el museu situat a Cal Albareda on es pot veure tota mena d'objectes procedents de donacions i gaudir de les diferents sales exposades, d'un passat melangiós i llunyà i alhora proper per las vivències viscudes.

Quan tenia temps li agradava passejar pel bosc i sentir aquells olors que impregnaven tot l’entorn, el olor a pi i alzina, el romaní, la farigola, la ginesta i tantes altres que entre somnis la portaven a un paradís.

Per alguns llocs d’aquet encara si poden trobar restes romanes, al igual que cabanes de pedra que servien per aixoplugar-se els pastors i llenyataires.

Quan arribava l’època dels rovellons i espàrrecs es delia i temps li faltava per anar al bosc.

A la font de les Rovires gaudia del soroll de l'aigua, del cants de diferents espècies d'ocells i en un petit raconet veia com una petita aranya feia la seva tranyina, tot plegat era de una pau gratificant.

Per la muntanya també hi havia diverses masies amb detalls modernistes, que ella embadalida les fotografiava, doncs eren records d’aquells antics rics que al poble venien a estiuejar.

Si baixava als horts prop del riu s'aturava a veure els cultius, aquelles diferents olors li obrien els sentits.

Hi ha molts més llocs bonics a Pallejà i ella desitjava com cada dia asseure’s a aquella plaça i gaudir amb els amics de un bon cafè i llargues converses d'aquell Pallejà que la va rebre i enamorar ja fa 35 anys.


Glòria Vendrell

28 Maig 1953 - 28 Maig 2003



50è Aniversari de Montserrat i Daniel


El amor de veritat, és el més gran que es pot celebrar, el dia del 50è aniverari de casament, per això desitjem celebrau amb vosaltres. Us estimem Glòria, Josep Mª, i Inmaculada.



(Dedicat als nostres pares)