Les nits d'estiu a la fresca s'hi està molt bé. Mil històries expliquem, records d'anys enrere també. De gent que ja no viu o al poble no hi es. D'alguna xafarderia de bona fe parlem.
A la Conxita li agrada debatre amb l'Anton i la seva conversa sempre acaba amb un val-val.
La Griseria recorda molt al seu marit i a la filla que ja no hi son, és admirable la voluntat que te per seguir endavant.
La Carme també ve quan cansada no es trobe, sortint endavant d'una mal.laltia que el nom no cal dir. ¡ Endavant tu pots que aquí estem per recolzar-te !
La Carmeta, alguna també en diu, recordant a gent del poble, tot rient. Algun dia no surt perquè cansada ve del camp.
La Montserrat, apareix de tant en tant, perquè de Pallejà marxa per anar a veure als fills. Quan arriba s’acosta i una estona ens acompanya.
I l'Anton ens queda, un jove de seixanta anys, alt de bona presencia educat, timit, gran poeta i millor persona. També en diu la seva, mentre vigila al passadís de casa per si la mare s'aixeca per anar a cert lloc.
La gossa Laica propietat de l'Anton, treu el cap al carrer bordant si passa algun altre animal.
Una salutació per la Pepeta, la mare de l'Anton, només noranta anys te. La televisió es la seva companyia i encara que no surti es com si hi fos.
De mi no diré res perquè ningú soc, només una anima solitària que li agrada xerrar.
Quan el setembre arriba, tanquem la paradeta i fins l'estiu que ve.
Glòria Vendrell Moix
