domingo, 14 de noviembre de 2010

On son els pares?

La casa deserta, els pares no hi son.

Tots dos son a l’hospital.

Estances buides i tristes, tot està en silenci.

El seu olor es present, els seus objectes immòbils.

Es trist no veure'ls, no sentir les seves paraules, els seus consells, els seus retrets.

També els seus plors i les seves rialles.

Viuen sols, però vetllem per la seva salut i gaudirem d'ells, mimant-los, estimant-los i ensenyant-los a començar un nou futur.

Glòria Vendrell Moix

1 comentario:

  1. Escrit amb sentiment i molt evocador.

    Felicitats

    ResponderEliminar