riallera i afectuosa.
Juganera i moguda,
Riu de dia i somia de nit.
T'abraça, els cabells t'estira,
les ulleres et treu.
Al final del dia, a l'angelet,
se li acaben les forces.
Es mou i volta pel bressol.
Ens esgota fins a última hora.
Es relaxa i amb els braços oberts s'adorm.
Quina felicitat Adrianna quan et veiem somiar.
Glòria Vendrell Moix
Hola Gloria:
ResponderEliminarBenvigunda al món de blog, es molt dolç el poema a la teva neta.
Petons de caramel
Tessa (Nuria del blog, www.estrofasdelavida.blogspot.com)
És preciós, aquest poema. Es veu que les nétes són les muses de les àvies. Petó
ResponderEliminarAurora